diumenge, 27 de març del 2011

Amarse con los ojos abiertos

AMARSE CON LOS OJOS ABIERTOS
Quizás la expectativa de felicidad instantánea que solemos endilgarle al vínculo
de pareja, este deseo de exultancia, se deba a un estiramiento ilusorio del
instante de enamoramiento.
Cuando uno se enamora en realidad no ve al otro en su totalidad, sino que el
otro funciona como una pantalla donde el enamorado proyecta sus aspectos
idealizados.
Los sentimientos, a diferencia de las pasiones, son más duraderos y están
anclados a la percepción de la realidad externa. La construcción del amor
empieza cuando puedo ver al que tengo enfrente, cuando descubro al otro.
Es allí cuando el amor reemplaza al enamoramiento.
Pasado ese momento inicial comienzan a salir a la luz las peores partes mías
que también proyecto en él. Amar a alguien es el desafío de deshacer aquellas
proyecciones para relacionarse verdaderamente con el otro. Este
proceso no es fácil, pero es una de las cosas más hermosas que ocurren o que
ayudamos a que ocurran.
Hablamos del amor en el sentido de "que nos importa el bienestar del otro".
Nada más y nada menos. El amor como el bienestar que invade cuerpo y
alma y que se afianza cuando puedo ver al otro sin querer cambiarlo.
Más importante que la manera de ser del otro, importa el bienestar que siento
a su lado y su bienestar al lado mío. El placer de estar con alguien que se
ocupa de que uno esté bien, que percibe lo que necesitamos y disfruta al
dárnoslo, eso hace al amor.
Una pareja es más que una decisión, es algo que ocurre cuando nos sentimos
unidos a otro de una manera diferente. Podría decir que desde el placer de
estar con otro tomamos la decisión de compartir gran parte de nuestra vida
con esa persona y descubrimos el gusto de estar juntos. Aunque es necesario
saber que encontrar un compañero de ruta no es suficiente; también hace falta
que esa persona sea capaz de nutrirnos, como ya dijimos, que de hecho sea
una eficaz ayuda en nuestro crecimiento personal.
Welwood dice que el verdadero amor existe cuando amamos por lo que
sabemos que esa persona puede llegar a ser, no solo por lo que es.
"El enamoramiento es más bien una relación en la cual la otra persona no es
en realidad reconocida como verdaderamente otra, sino más bien sentida e
interpretada como si fuera un doble de uno mismo, quizás en la versión
masculina y eventualmente dotada de rasgos que corresponden a la imagen
idealizada de lo que uno quisiera ser. En el enamoramiento hay un yo me amo
al verme reflejado en vos." Mauricio Abadi.
Enamorarse es amar las coincidencias, y amar es enamorarse de las
diferencias.

dimecres, 23 de març del 2011

Conclusió tema 7 E.C

Conclusió

En aquest tema parla de la violència, però parla de les coses que podem fer perquè no hi hagi tanta violència. També parla de que els conflictes tenen solució, això significa que encara que hagi un conflicte aquest té solució. A vegades els conflictes es provoquen perquè algú insulta a un altre o altres coses. A nosaltres aquest tema ens a agradat perquè parla molt de que la violència no és gens bona, perquè et duu a coses dolentes.

Teide

El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries. Amb una alçada de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià.
Donat el seu historial eruptiu i localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocórrer els anys 1704–1706 i 1798. El cim té un nombre de petites i actives fumaroles que emeten diòxid de sofre calent , així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna altament perillosa del tipus piroclàstic com les dels Mont Pelée i Vesuvi. El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) a mode de guardià de la porta d'aquest inframón.
A la prehistòria, fa uns 180.000 anys, un volcà encara més gran que el Teide va patir una una explosió gegantina d'índex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant així les anomenades Cañadas del Teide, una gran caldera just per sobre dels 2.500 m d'alçada, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud . Al costat sud, els murs interns del cràter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100  m a Guajara. El propi cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.134 m), tots dos al costat nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosió prehistòrica.
El volcà i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'accedeix per una carretera pública que travessa la caldera de nord-est a sud-oest. Un telefèric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 m arribant gairebé al cim (3.555 m). L'accés al cim és restringit, necessitant-se un permís per ascendir els darrers 200 m.
El Teide destaca també per gran nombre d'endemismes botànics. Plantes, com el Cytisus supranubius (Retama del Teide), l' Echium wildpretii (Tajinaste rojo); una espectacular espècie de boraginàcia que pot arribar als 3 m d'alçada, i lErysium -Scoparium, una espècie de planta roquera. Als pendents d'alçada entre 1.000 i 2.000 m s'hi troben boscos de Pinus canariensis (Pi Canari).
Els romans denominaven a l'illa Nivaria, per la neu del volcà. El nom actual de l'illa també guarda relació amb el volcà, atorgat pels Benehaorites (aborígens de l'lla de La Palma). "Tene-" (muntanya) "-ife" (blanca), i la posterior castellanització del nom, va provocar que s'afegís una -r enmig.
En el quadern de bitàcola de Cristòfol Colom apareix una referència al Teide en erupció.