La mar m'agrada molt, a d'emes visc devora. En estiu la mar esta molt calmada però en hivern quan hi fa vent les ones s'aixequen i es impressionant . En estiu quan amb fic dins la mar ja no pas calor, hi ha molts de peixos que et fan pessigolles quan passen per davall tu, m'entres amb passen per davall jo intent agafar-los i ells no es deixen, també quan vaig a la mar m'agrada molt bussejar i mir als peixos, agafo pedres.
A la platja m'agrada fer castells d'arena, a vagades vaig grans castells d'arena amb arena pedres i molta d'aigua algunes vegades faig volcans es molt d'invertit solament tenim que fer la forma d'una muntanya i desprès tinc que fer un forat com si fos un cercle amb copinyes per dins per impedir que l'aigua entri i desfés el castell. En el castell viuen unes princeses molts guapes i dracs que volen lluitar contra és peixos i jo ho tinc que impedir si no pot ser el fin del mon.
En la mar viuen ermoses sirenes i horribles peixos que les volen matar i destruir el mon de L'ésser viu però jo i les princeses del castell d'arena ho impediren sigui com sigui amb l'ajuda d'uns pirates que viuen al meu costat varen impedir que els peixos ho aconseguiren.
Desprès les princeses del castell d'arena i jo varem invitar a els pirates a sopar i a ballar tota la nit. Al dia següent varen tenir que anar-se'n a salvar el mon i en aquell moment me vaig despertar i estic en la platja enfront de la meva casa un dia calorós d'estiu en vacances.
dimecres, 25 de maig del 2011
diumenge, 22 de maig del 2011
Coclusió ciutadania tema 8
Conclusió
Totes les societats necessiten una organització per que funcionin de manera adequada i és pugui conseguir benefici per tots els ciutadans.
La participació dels ciutadans en aquesta organització s’anomena democràcia. En un estat democràtic els ciutadans trien els seus representants polítics que són els encarregats de dictar lleis per facilitar la vida de tothom.
Els ciutadans també participen en l'estat aportant diners mitjançant els impostos que serveixen per finançar tots els serveis públics i pensions i ajuts per als ciutadans que ho necessiten
A Espanya la principal norma és la Constitució de 1978 totes les lleis l'han de respectar. Els principis basics de la democràcia recollits en el preàmbul de la Constitució són igualtat, la justícia, la llibertat, la pluralitat i la convivència pacífica amb tots els pobles de la Terra.
Els ciutadans també participen en l'estat aportant diners mitjançant els impostos que serveixen per finançar tots els serveis públics i pensions i ajuts per als ciutadans que ho necessiten
A Espanya la principal norma és la Constitució de 1978 totes les lleis l'han de respectar. Els principis basics de la democràcia recollits en el preàmbul de la Constitució són igualtat, la justícia, la llibertat, la pluralitat i la convivència pacífica amb tots els pobles de la Terra.
dimecres, 11 de maig del 2011
dilluns, 2 de maig del 2011
La pluja, fenomen atmosfèric aquàtic
La pluja, fenomen atmosfèric aquàtic.
La pluja és un fenomen atmosfèric de tipus aquàtic. Segon la definició oficial de l'Organització Meteorològica Mundial, la pluja és la precipitació de partícules líquides d'aigua, de diàmetre major de 0 , 5 mm o de gotes menors, però molt disperses. Cauen a la terra per la gravetat a una velocitat superior als 3 m / s en aquests moments és quan es produeix la pluja .Si no arriben a la superfície terrestre, no seria pluja sinó virga.
La formació de la pluja depèn de tres factors: la pressió, la temperatura i, especialment, la radiació solar. L'escalfor del sol evapora les capes superficials de l'aigua dels mars, que ascendeixen, per pesar menys que l'aire, i formen els núvols. Aquestes concentracions de vapor són arrossegades pel vent cap a l'interior dels continents i si baixa la temperatura o les masses de núvols travessen una zona freda de l'atmosfera, el vapor d'aigua es condensa tornant al seu estat líquid anterior en forma de gotes, que en ser més pesades que l'aire es precipiten.
La pluja pot originar-se en diferents tipus de núvols, generalment nimbostratus i cumulonimbus, així com en diferents sistemes organitzats de cèl·lules convectives. Poden tenir tres orígens diferents:
Pluja de convecció. Es produeix quan una massa d'aire humida i rescalfada per estar en contacte amb una, superfície calenta ascendeix. En ascendir es refreda i això causa que arribi al punt de rosada originant-se una precipitació. Són les típiques tempestes d'estiu que solen venir acompanyades d'un gran aparell elèctric.
Pluges orogràfiques o de relleu. Són degudes a un obstacle muntanyenc que obliga a l'aire a elevar-se, això origina la condensació del vapor d'aigua i la formació de núvols en el vessant muntanyosa exposada al vent.
Pluges frontals o ciclónicas. Una massa d'aire fred pot actuar com una barrera muntanyosa, ja que és més densa que les més càlides i roman en nivells més baixos (la densitat de l'aire depèn de la temperatura: l'aire fred és més pesat que el calent i per això només ascendeix en ser escalfat).
Pluja àcida. És una forma de precipitació en la qual l'aigua de pluja porta diluïts òxids de sofre i de nitrogen per contaminació. Està provocada per l'emissió de gasos a l'atmosfera, sobretot els de les centrals tèrmiques, d'algunes indústries i de les calefaccions domèstiques.
Pluja de convecció. Es produeix quan una massa d'aire humida i rescalfada per estar en contacte amb una, superfície calenta ascendeix. En ascendir es refreda i això causa que arribi al punt de rosada originant-se una precipitació. Són les típiques tempestes d'estiu que solen venir acompanyades d'un gran aparell elèctric.
Pluges orogràfiques o de relleu. Són degudes a un obstacle muntanyenc que obliga a l'aire a elevar-se, això origina la condensació del vapor d'aigua i la formació de núvols en el vessant muntanyosa exposada al vent.
Pluges frontals o ciclónicas. Una massa d'aire fred pot actuar com una barrera muntanyosa, ja que és més densa que les més càlides i roman en nivells més baixos (la densitat de l'aire depèn de la temperatura: l'aire fred és més pesat que el calent i per això només ascendeix en ser escalfat).
Pluja àcida. És una forma de precipitació en la qual l'aigua de pluja porta diluïts òxids de sofre i de nitrogen per contaminació. Està provocada per l'emissió de gasos a l'atmosfera, sobretot els de les centrals tèrmiques, d'algunes indústries i de les calefaccions domèstiques.
Tipus de pluja segons la intensitat:
• Plugim: pluja molt feble en la que sovint les gotes són molt fines i fins i tot polvoritzades en l'aire. En una plugim la pluviositat o acumulació és gairebé inapreciable. Popularment se l'anomena garúa, orvallo, plugim, o calabobos.
• Ruixat: és una pluja de curta durada, generalment d'intensitat moderada o forta. Poden estar acompanyats de vent.
• Tempesta elèctrica: és una pluja acompanyada per activitat elèctrica i habitualment per vent moderat o fort, i fins i tot amb calamarsa. Les tempestes poden tenir intensitats des de molt feble a torrencials, i fins i tot de vegades són pràcticament seques. Oficialment es classifica com a dia de tempesta aquell dia en què almenys un observador sent un tro.
• Aiguats: és una pluja torrencial, generalment de curta durada
• Montsó: pluja molt intensa i constant pròpia de determinades zones del planeta amb clima estacional molt humit, especialment a l'oceà Índic i el sud d'Àsia
• Màniga d'aigua o tromba: és un fenomen meteorològic de petites dimensions però molt intens, que barreja vent i pluja en forma de remolí o vòrtex
• Rocío: no és pròpiament una pluja, però sí una precipitació aquosa. Es forma en les nits fredes i clares, per condensació de la humitat de l'ambient.
La pluja te efectes positius y negatius per la vida.
• Plugim: pluja molt feble en la que sovint les gotes són molt fines i fins i tot polvoritzades en l'aire. En una plugim la pluviositat o acumulació és gairebé inapreciable. Popularment se l'anomena garúa, orvallo, plugim, o calabobos.
• Ruixat: és una pluja de curta durada, generalment d'intensitat moderada o forta. Poden estar acompanyats de vent.
• Tempesta elèctrica: és una pluja acompanyada per activitat elèctrica i habitualment per vent moderat o fort, i fins i tot amb calamarsa. Les tempestes poden tenir intensitats des de molt feble a torrencials, i fins i tot de vegades són pràcticament seques. Oficialment es classifica com a dia de tempesta aquell dia en què almenys un observador sent un tro.
• Aiguats: és una pluja torrencial, generalment de curta durada
• Montsó: pluja molt intensa i constant pròpia de determinades zones del planeta amb clima estacional molt humit, especialment a l'oceà Índic i el sud d'Àsia
• Màniga d'aigua o tromba: és un fenomen meteorològic de petites dimensions però molt intens, que barreja vent i pluja en forma de remolí o vòrtex
• Rocío: no és pròpiament una pluja, però sí una precipitació aquosa. Es forma en les nits fredes i clares, per condensació de la humitat de l'ambient.
La pluja te efectes positius y negatius per la vida.
Positius:En la seva caiguda, es distribueix de forma irregular: una part serà aprofitada per les plantes, una altra part farà que els cabals dels rius s'incrementin, augmentaran les reserves de pantans i d'embassaments i una altra part s'infiltrarà a través del sòl, i formarà corrents subterranis que aniran a parar o bé a dipòsits naturals amb parets i fons argilencs i que constituiran els anomenats jaciments o pous naturals.
Per tant es bo per les persones,animals y cultius( aigua per beure, regar...
Negatius: Els excessos de pluja poden portar efectes negatius per problemes de saturació de sòls i asfíxia de plantes(danys a la vegetació), erosió hídrica a muntanyes i infraestructura viària,inundacions amb destruccions de cases també haurà condicions predisponents per a les infeccions.
Les conseqüències de la pluja àcida són problemes respiratoris en les persones i grans danys en la vegetació, els cultius i els sòls. A Espanya la pluja àcida afecta algunes zones de Galícia, Catalunya, Aragó, València i Astúries.
Les conseqüències de la pluja àcida són problemes respiratoris en les persones i grans danys en la vegetació, els cultius i els sòls. A Espanya la pluja àcida afecta algunes zones de Galícia, Catalunya, Aragó, València i Astúries.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)