Una excursió al puig de masanella

Una excursió al puig de massanella  Dimarts, 23 d’abril

Acab  d’arribar a ca meva i no tenc forçes ni per dutxar-me .

Trob que ha estat el dia més cansat de la meva vida.

Quan la setmana passada ens varen dir a classe que els de 5è faríem una excursió per la muntanya, em va semblar una idea magnífica, però quina marxeta!

Havíem de pujar al puig de Massanella que té 1367 m. No és cap broma! Estic destrossat! I això no hi hem arribat!

Començàrem el camí des de Manacor de la Vall, la primera aturada va se a les cases de Can Bajoca. Passades les cases, el camí va començar a pujar bastant.

Passàrem per un portell obert en una part seca i entràrem al bosc, tothom ja estava molt cansat.

Per cert, ens han fet observar aquest tipus de paret. Ens han explicat que es fa amb pedres col·locades una sobre l’altra de manera que encaixin sense unir-les amb cap material. També hem observat l’immens alzinar que ens ha acompanyat quasi tot el temps. I ens han explicat que l’alzina és un arbre mediterrani, que fa de 5 a 20 m d’alçada i que té una capçada alta i densa. Sort que duíem una cinta mètrica i hem fet algunes comprovacions. També hem pogut observar que té una escorça fosca i clivellada i que el seu fruit és el gla. I el que he trobat més curiós de tot el que ens han dit de l’alzina és que usen la seva fusta per fer eines de pagès i les branques per fer llenya i carbó.

Després de tot això, els mestres ens digueren que havíem de continuar una estona més, però que no ens preocupàssim perquè no arribaríem a dalt del tot. Varen considerar que ja era massa tard.

Al cap d’una bona estona arribàrem a la casa del bosc, que és un creuer de camins.

Aquí descansàrem, menjàrem un poc i tornàrem a davallar.

La veritat és que ens ho passàrem la mar de bé i el paisatge era preciós.

Era tot verd i ple d’arbres pertot arreu. El vent movia les fulles dels arbres i se sentia un renou com si es tractàs d’una pel·lícula de por.

Pffff! Els pobres peus no paren de dir-me que ja és hora que acabi d’escriure i que ens anem a dormir. Les fotos les mostraré als pares demà.

Qui ho sap, potser somiaré trens de vapor!

Anàlisis i comprensió

1. Marca. Quin tipus de text és? Un diari personal.

2. Cerca aquestes dades  en el text que has llegit.

Quin dia i en  quin moment del dia ha estat escrit el text? Dimarts, 23 d’abril, escrit per la nit.

Qui escriu el text: un nin o una nina? Un nin. Com ho saps? Per que escriu en masculí.

Quin curs estudia el nin? 5è.

Amb quin motiu ha escrit el nin aquesta pàgina? Per mai oblidar aquesta excursió.

3.Digues què se sol escriure en un diari personal.

Coses que te han passat, els teus amors, els teus somnis...

4.D’acord amb el que has llegit, explica en quina zona de Mallorca es troba el puig de Massanella. Es troba en la Serra de Tramuntana al nord-est de Mallorca.

5.Completa amb el que conta el nin.

Avui havíem de pujar al puig de Massanella. Hem recorregut des de Manacor de la Vall fins a la dels cases dels boscs.

6.Digues com creus que ha passat el dia el nin. Divertit però cansat.

7.Digues quina imatge creus que correspon al puig de Massanella. Imatge B.

Mapa de les Illes Balears

Amarse con los ojos abiertos

AMARSE CON LOS OJOS ABIERTOS

Quizás la expectativa de felicidad instantánea que solemos endilgarle al vínculo

de pareja, este deseo de exultancia, se deba a un estiramiento ilusorio del

instante de enamoramiento.

Cuando uno se enamora en realidad no ve al otro en su totalidad, sino que el

otro funciona como una pantalla donde el enamorado proyecta sus aspectos

idealizados.

Los sentimientos, a diferencia de las pasiones, son más duraderos y están

anclados a la percepción de la realidad externa. La construcción del amor

empieza cuando puedo ver al que tengo enfrente, cuando descubro al otro.

Es allí cuando el amor reemplaza al enamoramiento.

Pasado ese momento inicial comienzan a salir a la luz las peores partes mías

que también proyecto en él. Amar a alguien es el desafío de deshacer aquellas

proyecciones para relacionarse verdaderamente con el otro. Este

proceso no es fácil, pero es una de las cosas más hermosas que ocurren o que

ayudamos a que ocurran.

Hablamos del amor en el sentido de "que nos importa el bienestar del otro".

Nada más y nada menos. El amor como el bienestar que invade cuerpo y

alma y que se afianza cuando puedo ver al otro sin querer cambiarlo.

Más importante que la manera de ser del otro, importa el bienestar que siento

a su lado y su bienestar al lado mío. El placer de estar con alguien que se

ocupa de que uno esté bien, que percibe lo que necesitamos y disfruta al

dárnoslo, eso hace al amor.

Una pareja es más que una decisión, es algo que ocurre cuando nos sentimos

unidos a otro de una manera diferente. Podría decir que desde el placer de

estar con otro tomamos la decisión de compartir gran parte de nuestra vida

con esa persona y descubrimos el gusto de estar juntos. Aunque es necesario

saber que encontrar un compañero de ruta no es suficiente; también hace falta

que esa persona sea capaz de nutrirnos, como ya dijimos, que de hecho sea

una eficaz ayuda en nuestro crecimiento personal.

Welwood dice que el verdadero amor existe cuando amamos por lo que

sabemos que esa persona puede llegar a ser, no solo por lo que es.

"El enamoramiento es más bien una relación en la cual la otra persona no es

en realidad reconocida como verdaderamente otra, sino más bien sentida e

interpretada como si fuera un doble de uno mismo, quizás en la versión

masculina y eventualmente dotada de rasgos que corresponden a la imagen

idealizada de lo que uno quisiera ser. En el enamoramiento hay un yo me amo

al verme reflejado en vos." Mauricio Abadi.

Enamorarse es amar las coincidencias, y amar es enamorarse de las

diferencias.

Conclusió tema 7 E.C

Conclusió

En aquest tema parla de la violència, però parla de les coses que podem fer perquè no hi hagi tanta violència. També parla de que els conflictes tenen solució, això significa que encara que hagi un conflicte aquest té solució. A vegades els conflictes es provoquen perquè algú insulta a un altre o altres coses. A nosaltres aquest tema ens a agradat perquè parla molt de que la violència no és gens bona, perquè et duu a coses dolentes.

Teide

El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries. Amb una alçada de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià.
Donat el seu historial eruptiu i localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocórrer els anys 1704–1706 i 1798. El cim té un nombre de petites i actives fumaroles que emeten diòxid de sofre calent , així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna altament perillosa del tipus piroclàstic com les dels Mont Pelée i Vesuvi. El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) a mode de guardià de la porta d'aquest inframón.
A la prehistòria, fa uns 180.000 anys, un volcà encara més gran que el Teide va patir una una explosió gegantina d'índex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant així les anomenades Cañadas del Teide, una gran caldera just per sobre dels 2.500 m d'alçada, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud . Al costat sud, els murs interns del cràter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100  m a Guajara. El propi cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.134 m), tots dos al costat nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosió prehistòrica.
El volcà i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'accedeix per una carretera pública que travessa la caldera de nord-est a sud-oest. Un telefèric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 m arribant gairebé al cim (3.555 m). L'accés al cim és restringit, necessitant-se un permís per ascendir els darrers 200 m.
El Teide destaca també per gran nombre d'endemismes botànics. Plantes, com el Cytisus supranubius (Retama del Teide), l' Echium wildpretii (Tajinaste rojo); una espectacular espècie de boraginàcia que pot arribar als 3 m d'alçada, i lErysium -Scoparium, una espècie de planta roquera. Als pendents d'alçada entre 1.000 i 2.000 m s'hi troben boscos de Pinus canariensis (Pi Canari).
Els romans denominaven a l'illa Nivaria, per la neu del volcà. El nom actual de l'illa també guarda relació amb el volcà, atorgat pels Benehaorites (aborígens de l'lla de La Palma). "Tene-" (muntanya) "-ife" (blanca), i la posterior castellanització del nom, va provocar que s'afegís una -r enmig.
En el quadern de bitàcola de Cristòfol Colom apareix una referència al Teide en erupció.

Mapa fisic d'espanya

Personatge principal del tresor somiat

El jove somiador Sergi té 15 anys, es molt alt, prim, de pell tastada per el sol, ulls verds, amb el cabells marrons.
El seu caràcter es molt agradable, sempre esta feliç, es simpàtic, graciós i somiador. Sempre vol ajudar a la gent, li agrada molt llegir, jugar amb els nins i estudiar.
La seva casa no es molt gran, amb un taronger a l'entrada, abon li agrada jugar amb el seu germà petit imaginat aventures fantàstiques i perilloses.
Normalment va vestit amb un calçons llargs fins als turmells amb unes sabates curtes de color verd i vermell, en el cap du un capell de color blau.