dimarts, 20 de desembre del 2011
dilluns, 28 de novembre del 2011
Una notícia
Diari de Palma, 17 de novembre de 2011.
Una balena a Mallorca
Moltes persones varen anar a la platja des Molinar a veure a la balena gris.
El dissabte un home que pasetjava tranquil•lament per sa platja va veure un animal gris que s’apropava a sa sorra. Va cridar a totes les persones que hi havia pasetjant , si varen donar conta de que era una balena grossa i jove.
Es varen preguntar que feia aquí una balena, a Mallorca? Per que les balenes viuen en aigües fredes com a Islàndia i la mar de Mallorca no es que sigui molt freda tot al contrari es calenta per això mai no hi ha balenes per aquí.
La balena cada vegada es trobava més a prop de la sorra, la gent que hi havia allà, la va espantar per que tornar- si a la mar oberta per poder cercar als seus pares .
D’aquesta manera la jove balena serà feliç nedant per la mar tranquil•lament.
Una balena a Mallorca
Moltes persones varen anar a la platja des Molinar a veure a la balena gris.
El dissabte un home que pasetjava tranquil•lament per sa platja va veure un animal gris que s’apropava a sa sorra. Va cridar a totes les persones que hi havia pasetjant , si varen donar conta de que era una balena grossa i jove.
Es varen preguntar que feia aquí una balena, a Mallorca? Per que les balenes viuen en aigües fredes com a Islàndia i la mar de Mallorca no es que sigui molt freda tot al contrari es calenta per això mai no hi ha balenes per aquí.
La balena cada vegada es trobava més a prop de la sorra, la gent que hi havia allà, la va espantar per que tornar- si a la mar oberta per poder cercar als seus pares .
dimarts, 22 de novembre del 2011
divendres, 11 de novembre del 2011
Deures voluntaris
Escriu els nombres següents com a producte d’uns altres dos nombres diferents d’1.
16=2 x 8 6= 2 x 3 12= 4 x 3
24= 8 x 3 70=10 x 7 100=10 x 10
Nombre compost
Pots descompondre com a producte d’uns altres dos nombres diferents d’1 els següents:2,3,5 i 7? No. Nombres prims
Coneixes una altra classificació que divideixi els nombres en dos o més grups? Explica-la.
Si. -Nombres naturals: cardinals(elements d’un conjunt) i ordinals (expressen l’ordre dins d’un conjunt)
-Nombres enters: Positius (situats a la dreta del zero) i negatius (situats a l’esquerra del zero).
dijous, 3 de novembre del 2011
Voluntari matemàtiques
Quins signes matemàtic coneixes? Les potències. Per a què s'utilitza cada un? Les potències s'utilitzen per expressar multiplicacions d'un mateix nombre repetit diverses vegades.
• Escriu aquests productes usant la notació de Chuquet.
6 al cub
3 elevat a sis
8 a la quart
• Quins avantatges i inconvenients creus que té la notació de Chuquet per a representar aquestes multiplicacions? Avantatges: Què quan escrius pots anar més ràpid i podràs fer l'operació mes ràpid. Inconvenients: Què si algú veu el signe no sabrà que significa i no lo entendrà.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
Manual del bon detectiu
Manual del bon detectiu
Primer per ser un bon detectiu has de observar i anotar la escena des crim. En aquest cas el crim es en es camp han matat a una al·lota de 12 anys. Recollir mostres per els anàlisis, hi ha uns trossos d'ungles pintades de color vermell i la cartera amb es DNI de na Patrícia (la amiga).
A continuació has de entrevistar als sospitosos per saber els motius per al crim,Patricia (la amiga) volia matar-la perquè li havia robat es al·lot,Mateu (es al·lot) la volia matar perquè li enganyava amb un altre,Carles (el pare) perquè es volia escapar de casa, Paula (la cosina) li volia matar perquè li robava els doblers .
Per últim gracies a els resultats de les mostres i la informació de les entrevistes: la culpable és la amiga (Patrícia).
Primer per ser un bon detectiu has de observar i anotar la escena des crim. En aquest cas el crim es en es camp han matat a una al·lota de 12 anys. Recollir mostres per els anàlisis, hi ha uns trossos d'ungles pintades de color vermell i la cartera amb es DNI de na Patrícia (la amiga).
A continuació has de entrevistar als sospitosos per saber els motius per al crim,Patricia (la amiga) volia matar-la perquè li havia robat es al·lot,Mateu (es al·lot) la volia matar perquè li enganyava amb un altre,Carles (el pare) perquè es volia escapar de casa, Paula (la cosina) li volia matar perquè li robava els doblers .
Per últim gracies a els resultats de les mostres i la informació de les entrevistes: la culpable és la amiga (Patrícia).
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Voluntari català
1. De què està format l’òpal? silici i oxigen.
2. Quins tipus d’òpals són els més valuosos? Massiu i menilit.
3. Per què hi ha un indret a Caldes de Malavella que s’anomena el Turó dels Ninots? els vilatans, que trobaven el mineral en abundància, en llaurar o obrint camins
i marges, anomenaven «ninots» les curioses i diverses formes.
4. Contesta:
• Per què hi va haver tanta gent que va fer cap a Austràlia vers l’any 1900? on es troben els famosos òpals negres, que reben aquest nom no pel seu color, que és molt
virolat, sinó per la roca on es troben.
• Per què es va fer famosa Isabel Gray? Era l’única dona en aquell immens territori desolati va arribar a ser la veritable propietària de tota la regió.
• Què li va passar? la col·lecció d’òpals més bella del món. Un bon dia, i de cop i volta, tant ellacom la seva fabulosa col·lecció van desaparèixer sense que des d’aleshores se n’hagi sabut res més.
5. D’on diries que s’ha extret la lectura que has llegit?
D’una enciclopèdia.
D’una revista de divulgació.
D’un llibre especialitzat.
D’una novel·la d’aventures.
2. Quins tipus d’òpals són els més valuosos? Massiu i menilit.
3. Per què hi ha un indret a Caldes de Malavella que s’anomena el Turó dels Ninots? els vilatans, que trobaven el mineral en abundància, en llaurar o obrint camins
i marges, anomenaven «ninots» les curioses i diverses formes.
4. Contesta:
• Per què hi va haver tanta gent que va fer cap a Austràlia vers l’any 1900? on es troben els famosos òpals negres, que reben aquest nom no pel seu color, que és molt
virolat, sinó per la roca on es troben.
• Per què es va fer famosa Isabel Gray? Era l’única dona en aquell immens territori desolati va arribar a ser la veritable propietària de tota la regió.
• Què li va passar? la col·lecció d’òpals més bella del món. Un bon dia, i de cop i volta, tant ellacom la seva fabulosa col·lecció van desaparèixer sense que des d’aleshores se n’hagi sabut res més.
5. D’on diries que s’ha extret la lectura que has llegit?
D’una enciclopèdia.
D’una revista de divulgació.
D’un llibre especialitzat.
D’una novel·la d’aventures.
diumenge, 9 d’octubre del 2011
l'illa
Ultima fotografià
De d'alt d'un avio hi veia una illa molt molt petita.
Es veia una torre, unes casetes, carreteres i vehicles eren petits i jo em deia com podia anar a aquella illa, si era super petita.
Peró desprès quan vaig veure aquella torre era molt gran ses cases també, i les carreteres molt llargues i l'illa era enorme.
Hi havia un munt de platges, persones, arbres. No me podia creure lo que veia si en l'avio es veia una altra cosa
De d'alt d'un avio hi veia una illa molt molt petita.
Es veia una torre, unes casetes, carreteres i vehicles eren petits i jo em deia com podia anar a aquella illa, si era super petita.
Peró desprès quan vaig veure aquella torre era molt gran ses cases també, i les carreteres molt llargues i l'illa era enorme.
Hi havia un munt de platges, persones, arbres. No me podia creure lo que veia si en l'avio es veia una altra cosa
dilluns, 3 d’octubre del 2011
dissabte, 24 de setembre del 2011
Còmic
Els nins miren el noticiari:
-P:Un lleó s’ha escapat des zoo.
-Nina: Oh oh oh o!Lo que ha passat, tenc molta por.
-Nin: A jo m’agradaria torbar-me-li.
Quan miren la porta del pati:
-Nina:Mira la coa des lleó
-Nin:No pot ser. Mamaaa!
Sa mara acudeix ràpidament:
-Mare:Tranquils nins.
-Nin i nina. Tenim molta de por.
Els nins se tranquil·litzen:
-Mare: Mirau solament es el vostre pare, disfressat de lleó
-Nina: Quin sust me ha donat es pare.
- Pare: Aaagggg!
dimecres, 21 de setembre del 2011
Invitacions
Distingida senyora directora,
Li convidem al sopar de l'escola de fins de curs, serà en es pati des grans. Serà dia 30 de juny a les 21:00 hores.
Soparem de paella, pots convidar a qualque amic/a.
Atentament,
Els nins de l'escola.
Estimada Paula,
Te convidem al sipar de l'escola de fins de curs, serà en es pati des grans. Serà dia 30 de juny a les 21:00 hores.
Soparem de paella , pots convidar a qualque amic/a.
Un abraçada,
Elisa.
Li convidem al sopar de l'escola de fins de curs, serà en es pati des grans. Serà dia 30 de juny a les 21:00 hores.
Soparem de paella, pots convidar a qualque amic/a.
Atentament,
Els nins de l'escola.
Estimada Paula,
Te convidem al sipar de l'escola de fins de curs, serà en es pati des grans. Serà dia 30 de juny a les 21:00 hores.
Soparem de paella , pots convidar a qualque amic/a.
Un abraçada,
Elisa.
dilluns, 13 de juny del 2011
Excursió a la Trapa
Aquesta excursió m'agradat molt, a sigut molt divertida. Es que hem caminat molt hem anat amb els de 6è i 5èb. Lo primer que varem fer, es que varem pujar a l'autobús i va començar tot.
En l'autobús nos varem riure molt, varem cantar... Quan varem baixar varem començar a caminar, varem fer una aturada per berenar. Després els de 6è es varen anar amb un grup i després els de 5è amb un altre monitor. Varem caminar molt en Lluís que era el nostre monitor nos va ensenyar plantes i ens va contar que el bosc on estàvem es va cremar.
Ens va dir que aniríem a una torre i des de aquell lloc verem la dragonera. Quan varem arribar hi havia un paisatge preciós i tots ens vam seure a contemplar el paisatge i varem fer dos grups ens va contar un secret que no ho puc dir solament una pista, era una cosa esplèndida.
Quan varem tornar a l'autobús, jo anava tranquil·lament amb na Clàudia, i varem començar a cuir pedres, copinyes... I casi ens vam caure nos varem riure un munt.
Després varem aturar a una platja teníem que cercar animals varem veure eriçons, tomàtigues de mar, algues... Alguns nins se varen rentar la cara amb aigua de la mar, quan varem acabar, tornarem a l'autobús i cap a casa. Aquesta excursió es una de les meves preferides.
En l'autobús nos varem riure molt, varem cantar... Quan varem baixar varem començar a caminar, varem fer una aturada per berenar. Després els de 6è es varen anar amb un grup i després els de 5è amb un altre monitor. Varem caminar molt en Lluís que era el nostre monitor nos va ensenyar plantes i ens va contar que el bosc on estàvem es va cremar.
Ens va dir que aniríem a una torre i des de aquell lloc verem la dragonera. Quan varem arribar hi havia un paisatge preciós i tots ens vam seure a contemplar el paisatge i varem fer dos grups ens va contar un secret que no ho puc dir solament una pista, era una cosa esplèndida.
Quan varem tornar a l'autobús, jo anava tranquil·lament amb na Clàudia, i varem començar a cuir pedres, copinyes... I casi ens vam caure nos varem riure un munt.
Després varem aturar a una platja teníem que cercar animals varem veure eriçons, tomàtigues de mar, algues... Alguns nins se varen rentar la cara amb aigua de la mar, quan varem acabar, tornarem a l'autobús i cap a casa. Aquesta excursió es una de les meves preferides.
diumenge, 12 de juny del 2011
Coclusió ciutadania tema 9
Conclusió
dijous, 2 de juny del 2011
El còmic
1. De compres amb el ca. (Cartel·la)
Padrina: Entram a coprar?
2. Net: El ca no pot entrar.
Padrina: El ficarem dins el bolso.
3. A la sortida.
Lladre: Ara l'agafare es bolso.
Net:Cuidat padrina!
4.Lladre: Aaaaaa! Que fas?
5.Finalment no ha pasat res.
Lladre: Quin ca!
Policia: Moltes gracies ca.
dimecres, 25 de maig del 2011
Un somni d'estiu
La mar m'agrada molt, a d'emes visc devora. En estiu la mar esta molt calmada però en hivern quan hi fa vent les ones s'aixequen i es impressionant . En estiu quan amb fic dins la mar ja no pas calor, hi ha molts de peixos que et fan pessigolles quan passen per davall tu, m'entres amb passen per davall jo intent agafar-los i ells no es deixen, també quan vaig a la mar m'agrada molt bussejar i mir als peixos, agafo pedres.
A la platja m'agrada fer castells d'arena, a vagades vaig grans castells d'arena amb arena pedres i molta d'aigua algunes vegades faig volcans es molt d'invertit solament tenim que fer la forma d'una muntanya i desprès tinc que fer un forat com si fos un cercle amb copinyes per dins per impedir que l'aigua entri i desfés el castell. En el castell viuen unes princeses molts guapes i dracs que volen lluitar contra és peixos i jo ho tinc que impedir si no pot ser el fin del mon.
En la mar viuen ermoses sirenes i horribles peixos que les volen matar i destruir el mon de L'ésser viu però jo i les princeses del castell d'arena ho impediren sigui com sigui amb l'ajuda d'uns pirates que viuen al meu costat varen impedir que els peixos ho aconseguiren.
Desprès les princeses del castell d'arena i jo varem invitar a els pirates a sopar i a ballar tota la nit. Al dia següent varen tenir que anar-se'n a salvar el mon i en aquell moment me vaig despertar i estic en la platja enfront de la meva casa un dia calorós d'estiu en vacances.
A la platja m'agrada fer castells d'arena, a vagades vaig grans castells d'arena amb arena pedres i molta d'aigua algunes vegades faig volcans es molt d'invertit solament tenim que fer la forma d'una muntanya i desprès tinc que fer un forat com si fos un cercle amb copinyes per dins per impedir que l'aigua entri i desfés el castell. En el castell viuen unes princeses molts guapes i dracs que volen lluitar contra és peixos i jo ho tinc que impedir si no pot ser el fin del mon.
En la mar viuen ermoses sirenes i horribles peixos que les volen matar i destruir el mon de L'ésser viu però jo i les princeses del castell d'arena ho impediren sigui com sigui amb l'ajuda d'uns pirates que viuen al meu costat varen impedir que els peixos ho aconseguiren.
Desprès les princeses del castell d'arena i jo varem invitar a els pirates a sopar i a ballar tota la nit. Al dia següent varen tenir que anar-se'n a salvar el mon i en aquell moment me vaig despertar i estic en la platja enfront de la meva casa un dia calorós d'estiu en vacances.
diumenge, 22 de maig del 2011
Coclusió ciutadania tema 8
Conclusió
Totes les societats necessiten una organització per que funcionin de manera adequada i és pugui conseguir benefici per tots els ciutadans.
La participació dels ciutadans en aquesta organització s’anomena democràcia. En un estat democràtic els ciutadans trien els seus representants polítics que són els encarregats de dictar lleis per facilitar la vida de tothom.
Els ciutadans també participen en l'estat aportant diners mitjançant els impostos que serveixen per finançar tots els serveis públics i pensions i ajuts per als ciutadans que ho necessiten
A Espanya la principal norma és la Constitució de 1978 totes les lleis l'han de respectar. Els principis basics de la democràcia recollits en el preàmbul de la Constitució són igualtat, la justícia, la llibertat, la pluralitat i la convivència pacífica amb tots els pobles de la Terra.
Els ciutadans també participen en l'estat aportant diners mitjançant els impostos que serveixen per finançar tots els serveis públics i pensions i ajuts per als ciutadans que ho necessiten
A Espanya la principal norma és la Constitució de 1978 totes les lleis l'han de respectar. Els principis basics de la democràcia recollits en el preàmbul de la Constitució són igualtat, la justícia, la llibertat, la pluralitat i la convivència pacífica amb tots els pobles de la Terra.
dimecres, 11 de maig del 2011
dilluns, 2 de maig del 2011
La pluja, fenomen atmosfèric aquàtic
La pluja, fenomen atmosfèric aquàtic.
La pluja és un fenomen atmosfèric de tipus aquàtic. Segon la definició oficial de l'Organització Meteorològica Mundial, la pluja és la precipitació de partícules líquides d'aigua, de diàmetre major de 0 , 5 mm o de gotes menors, però molt disperses. Cauen a la terra per la gravetat a una velocitat superior als 3 m / s en aquests moments és quan es produeix la pluja .Si no arriben a la superfície terrestre, no seria pluja sinó virga.
La formació de la pluja depèn de tres factors: la pressió, la temperatura i, especialment, la radiació solar. L'escalfor del sol evapora les capes superficials de l'aigua dels mars, que ascendeixen, per pesar menys que l'aire, i formen els núvols. Aquestes concentracions de vapor són arrossegades pel vent cap a l'interior dels continents i si baixa la temperatura o les masses de núvols travessen una zona freda de l'atmosfera, el vapor d'aigua es condensa tornant al seu estat líquid anterior en forma de gotes, que en ser més pesades que l'aire es precipiten.
La pluja pot originar-se en diferents tipus de núvols, generalment nimbostratus i cumulonimbus, així com en diferents sistemes organitzats de cèl·lules convectives. Poden tenir tres orígens diferents:
Pluja de convecció. Es produeix quan una massa d'aire humida i rescalfada per estar en contacte amb una, superfície calenta ascendeix. En ascendir es refreda i això causa que arribi al punt de rosada originant-se una precipitació. Són les típiques tempestes d'estiu que solen venir acompanyades d'un gran aparell elèctric.
Pluges orogràfiques o de relleu. Són degudes a un obstacle muntanyenc que obliga a l'aire a elevar-se, això origina la condensació del vapor d'aigua i la formació de núvols en el vessant muntanyosa exposada al vent.
Pluges frontals o ciclónicas. Una massa d'aire fred pot actuar com una barrera muntanyosa, ja que és més densa que les més càlides i roman en nivells més baixos (la densitat de l'aire depèn de la temperatura: l'aire fred és més pesat que el calent i per això només ascendeix en ser escalfat).
Pluja àcida. És una forma de precipitació en la qual l'aigua de pluja porta diluïts òxids de sofre i de nitrogen per contaminació. Està provocada per l'emissió de gasos a l'atmosfera, sobretot els de les centrals tèrmiques, d'algunes indústries i de les calefaccions domèstiques.
Pluja de convecció. Es produeix quan una massa d'aire humida i rescalfada per estar en contacte amb una, superfície calenta ascendeix. En ascendir es refreda i això causa que arribi al punt de rosada originant-se una precipitació. Són les típiques tempestes d'estiu que solen venir acompanyades d'un gran aparell elèctric.
Pluges orogràfiques o de relleu. Són degudes a un obstacle muntanyenc que obliga a l'aire a elevar-se, això origina la condensació del vapor d'aigua i la formació de núvols en el vessant muntanyosa exposada al vent.
Pluges frontals o ciclónicas. Una massa d'aire fred pot actuar com una barrera muntanyosa, ja que és més densa que les més càlides i roman en nivells més baixos (la densitat de l'aire depèn de la temperatura: l'aire fred és més pesat que el calent i per això només ascendeix en ser escalfat).
Pluja àcida. És una forma de precipitació en la qual l'aigua de pluja porta diluïts òxids de sofre i de nitrogen per contaminació. Està provocada per l'emissió de gasos a l'atmosfera, sobretot els de les centrals tèrmiques, d'algunes indústries i de les calefaccions domèstiques.
Tipus de pluja segons la intensitat:
• Plugim: pluja molt feble en la que sovint les gotes són molt fines i fins i tot polvoritzades en l'aire. En una plugim la pluviositat o acumulació és gairebé inapreciable. Popularment se l'anomena garúa, orvallo, plugim, o calabobos.
• Ruixat: és una pluja de curta durada, generalment d'intensitat moderada o forta. Poden estar acompanyats de vent.
• Tempesta elèctrica: és una pluja acompanyada per activitat elèctrica i habitualment per vent moderat o fort, i fins i tot amb calamarsa. Les tempestes poden tenir intensitats des de molt feble a torrencials, i fins i tot de vegades són pràcticament seques. Oficialment es classifica com a dia de tempesta aquell dia en què almenys un observador sent un tro.
• Aiguats: és una pluja torrencial, generalment de curta durada
• Montsó: pluja molt intensa i constant pròpia de determinades zones del planeta amb clima estacional molt humit, especialment a l'oceà Índic i el sud d'Àsia
• Màniga d'aigua o tromba: és un fenomen meteorològic de petites dimensions però molt intens, que barreja vent i pluja en forma de remolí o vòrtex
• Rocío: no és pròpiament una pluja, però sí una precipitació aquosa. Es forma en les nits fredes i clares, per condensació de la humitat de l'ambient.
La pluja te efectes positius y negatius per la vida.
• Plugim: pluja molt feble en la que sovint les gotes són molt fines i fins i tot polvoritzades en l'aire. En una plugim la pluviositat o acumulació és gairebé inapreciable. Popularment se l'anomena garúa, orvallo, plugim, o calabobos.
• Ruixat: és una pluja de curta durada, generalment d'intensitat moderada o forta. Poden estar acompanyats de vent.
• Tempesta elèctrica: és una pluja acompanyada per activitat elèctrica i habitualment per vent moderat o fort, i fins i tot amb calamarsa. Les tempestes poden tenir intensitats des de molt feble a torrencials, i fins i tot de vegades són pràcticament seques. Oficialment es classifica com a dia de tempesta aquell dia en què almenys un observador sent un tro.
• Aiguats: és una pluja torrencial, generalment de curta durada
• Montsó: pluja molt intensa i constant pròpia de determinades zones del planeta amb clima estacional molt humit, especialment a l'oceà Índic i el sud d'Àsia
• Màniga d'aigua o tromba: és un fenomen meteorològic de petites dimensions però molt intens, que barreja vent i pluja en forma de remolí o vòrtex
• Rocío: no és pròpiament una pluja, però sí una precipitació aquosa. Es forma en les nits fredes i clares, per condensació de la humitat de l'ambient.
La pluja te efectes positius y negatius per la vida.
Positius:En la seva caiguda, es distribueix de forma irregular: una part serà aprofitada per les plantes, una altra part farà que els cabals dels rius s'incrementin, augmentaran les reserves de pantans i d'embassaments i una altra part s'infiltrarà a través del sòl, i formarà corrents subterranis que aniran a parar o bé a dipòsits naturals amb parets i fons argilencs i que constituiran els anomenats jaciments o pous naturals.
Per tant es bo per les persones,animals y cultius( aigua per beure, regar...
Negatius: Els excessos de pluja poden portar efectes negatius per problemes de saturació de sòls i asfíxia de plantes(danys a la vegetació), erosió hídrica a muntanyes i infraestructura viària,inundacions amb destruccions de cases també haurà condicions predisponents per a les infeccions.
Les conseqüències de la pluja àcida són problemes respiratoris en les persones i grans danys en la vegetació, els cultius i els sòls. A Espanya la pluja àcida afecta algunes zones de Galícia, Catalunya, Aragó, València i Astúries.
Les conseqüències de la pluja àcida són problemes respiratoris en les persones i grans danys en la vegetació, els cultius i els sòls. A Espanya la pluja àcida afecta algunes zones de Galícia, Catalunya, Aragó, València i Astúries.
dimarts, 26 d’abril del 2011
Una excursió al puig de masanella
Una excursió al puig de massanella Dimarts, 23 d’abril
Acab d’arribar a ca meva i no tenc forçes ni per dutxar-me .
Trob que ha estat el dia més cansat de la meva vida.
Quan la setmana passada ens varen dir a classe que els de 5è faríem una excursió per la muntanya, em va semblar una idea magnífica, però quina marxeta!
Havíem de pujar al puig de Massanella que té 1367 m. No és cap broma! Estic destrossat! I això no hi hem arribat!
Començàrem el camí des de Manacor de la Vall, la primera aturada va se a les cases de Can Bajoca. Passades les cases, el camí va començar a pujar bastant.
Passàrem per un portell obert en una part seca i entràrem al bosc, tothom ja estava molt cansat.
Per cert, ens han fet observar aquest tipus de paret. Ens han explicat que es fa amb pedres col·locades una sobre l’altra de manera que encaixin sense unir-les amb cap material. També hem observat l’immens alzinar que ens ha acompanyat quasi tot el temps. I ens han explicat que l’alzina és un arbre mediterrani, que fa de 5 a 20 m d’alçada i que té una capçada alta i densa. Sort que duíem una cinta mètrica i hem fet algunes comprovacions. També hem pogut observar que té una escorça fosca i clivellada i que el seu fruit és el gla. I el que he trobat més curiós de tot el que ens han dit de l’alzina és que usen la seva fusta per fer eines de pagès i les branques per fer llenya i carbó.
Després de tot això, els mestres ens digueren que havíem de continuar una estona més, però que no ens preocupàssim perquè no arribaríem a dalt del tot. Varen considerar que ja era massa tard.
Al cap d’una bona estona arribàrem a la casa del bosc, que és un creuer de camins.
Aquí descansàrem, menjàrem un poc i tornàrem a davallar.
La veritat és que ens ho passàrem la mar de bé i el paisatge era preciós.
Era tot verd i ple d’arbres pertot arreu. El vent movia les fulles dels arbres i se sentia un renou com si es tractàs d’una pel·lícula de por.
Pffff! Els pobres peus no paren de dir-me que ja és hora que acabi d’escriure i que ens anem a dormir. Les fotos les mostraré als pares demà.
Qui ho sap, potser somiaré trens de vapor!
Anàlisis i comprensió
1. Marca. Quin tipus de text és? Un diari personal.
2. Cerca aquestes dades en el text que has llegit.
Quin dia i en quin moment del dia ha estat escrit el text? Dimarts, 23 d’abril, escrit per la nit.
Qui escriu el text: un nin o una nina? Un nin. Com ho saps? Per que escriu en masculí.
Quin curs estudia el nin? 5è.
Amb quin motiu ha escrit el nin aquesta pàgina? Per mai oblidar aquesta excursió.
3.Digues què se sol escriure en un diari personal.
Coses que te han passat, els teus amors, els teus somnis...
4.D’acord amb el que has llegit, explica en quina zona de Mallorca es troba el puig de Massanella. Es troba en la Serra de Tramuntana al nord-est de Mallorca.
5.Completa amb el que conta el nin.
Avui havíem de pujar al puig de Massanella. Hem recorregut des de Manacor de la Vall fins a la dels cases dels boscs.
6.Digues com creus que ha passat el dia el nin. Divertit però cansat.
7.Digues quina imatge creus que correspon al puig de Massanella. Imatge B.
dimecres, 6 d’abril del 2011
diumenge, 27 de març del 2011
Amarse con los ojos abiertos
AMARSE CON LOS OJOS ABIERTOS
Quizás la expectativa de felicidad instantánea que solemos endilgarle al vínculo
de pareja, este deseo de exultancia, se deba a un estiramiento ilusorio del
instante de enamoramiento.
Cuando uno se enamora en realidad no ve al otro en su totalidad, sino que el
otro funciona como una pantalla donde el enamorado proyecta sus aspectos
idealizados.
Los sentimientos, a diferencia de las pasiones, son más duraderos y están
anclados a la percepción de la realidad externa. La construcción del amor
empieza cuando puedo ver al que tengo enfrente, cuando descubro al otro.
Es allí cuando el amor reemplaza al enamoramiento.
Pasado ese momento inicial comienzan a salir a la luz las peores partes mías
que también proyecto en él. Amar a alguien es el desafío de deshacer aquellas
proyecciones para relacionarse verdaderamente con el otro. Este
proceso no es fácil, pero es una de las cosas más hermosas que ocurren o que
ayudamos a que ocurran.
Hablamos del amor en el sentido de "que nos importa el bienestar del otro".
Nada más y nada menos. El amor como el bienestar que invade cuerpo y
alma y que se afianza cuando puedo ver al otro sin querer cambiarlo.
Más importante que la manera de ser del otro, importa el bienestar que siento
a su lado y su bienestar al lado mío. El placer de estar con alguien que se
ocupa de que uno esté bien, que percibe lo que necesitamos y disfruta al
dárnoslo, eso hace al amor.
Una pareja es más que una decisión, es algo que ocurre cuando nos sentimos
unidos a otro de una manera diferente. Podría decir que desde el placer de
estar con otro tomamos la decisión de compartir gran parte de nuestra vida
con esa persona y descubrimos el gusto de estar juntos. Aunque es necesario
saber que encontrar un compañero de ruta no es suficiente; también hace falta
que esa persona sea capaz de nutrirnos, como ya dijimos, que de hecho sea
una eficaz ayuda en nuestro crecimiento personal.
Welwood dice que el verdadero amor existe cuando amamos por lo que
sabemos que esa persona puede llegar a ser, no solo por lo que es.
"El enamoramiento es más bien una relación en la cual la otra persona no es
en realidad reconocida como verdaderamente otra, sino más bien sentida e
interpretada como si fuera un doble de uno mismo, quizás en la versión
masculina y eventualmente dotada de rasgos que corresponden a la imagen
idealizada de lo que uno quisiera ser. En el enamoramiento hay un yo me amo
al verme reflejado en vos." Mauricio Abadi.
Enamorarse es amar las coincidencias, y amar es enamorarse de las
diferencias.
dimecres, 23 de març del 2011
Conclusió tema 7 E.C
Conclusió
En aquest tema parla de la violència, però parla de les coses que podem fer perquè no hi hagi tanta violència. També parla de que els conflictes tenen solució, això significa que encara que hagi un conflicte aquest té solució. A vegades els conflictes es provoquen perquè algú insulta a un altre o altres coses. A nosaltres aquest tema ens a agradat perquè parla molt de que la violència no és gens bona, perquè et duu a coses dolentes.
Teide
El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries. Amb una alçada de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià.
Donat el seu historial eruptiu i localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocórrer els anys 1704–1706 i 1798. El cim té un nombre de petites i actives fumaroles que emeten diòxid de sofre calent , així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna altament perillosa del tipus piroclàstic com les dels Mont Pelée i Vesuvi. El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) a mode de guardià de la porta d'aquest inframón.
A la prehistòria, fa uns 180.000 anys, un volcà encara més gran que el Teide va patir una una explosió gegantina d'índex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant així les anomenades Cañadas del Teide, una gran caldera just per sobre dels 2.500 m d'alçada, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud . Al costat sud, els murs interns del cràter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100 m a Guajara. El propi cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.134 m), tots dos al costat nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosió prehistòrica.
El volcà i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'accedeix per una carretera pública que travessa la caldera de nord-est a sud-oest. Un telefèric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 m arribant gairebé al cim (3.555 m). L'accés al cim és restringit, necessitant-se un permís per ascendir els darrers 200 m.
El Teide destaca també per gran nombre d'endemismes botànics. Plantes, com el Cytisus supranubius (Retama del Teide), l' Echium wildpretii (Tajinaste rojo); una espectacular espècie de boraginàcia que pot arribar als 3 m d'alçada, i lErysium -Scoparium, una espècie de planta roquera. Als pendents d'alçada entre 1.000 i 2.000 m s'hi troben boscos de Pinus canariensis (Pi Canari).
Els romans denominaven a l'illa Nivaria, per la neu del volcà. El nom actual de l'illa també guarda relació amb el volcà, atorgat pels Benehaorites (aborígens de l'lla de La Palma). "Tene-" (muntanya) "-ife" (blanca), i la posterior castellanització del nom, va provocar que s'afegís una -r enmig.
En el quadern de bitàcola de Cristòfol Colom apareix una referència al Teide en erupció.
Donat el seu historial eruptiu i localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocórrer els anys 1704–1706 i 1798. El cim té un nombre de petites i actives fumaroles que emeten diòxid de sofre calent , així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna altament perillosa del tipus piroclàstic com les dels Mont Pelée i Vesuvi. El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) a mode de guardià de la porta d'aquest inframón.
A la prehistòria, fa uns 180.000 anys, un volcà encara més gran que el Teide va patir una una explosió gegantina d'índex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant així les anomenades Cañadas del Teide, una gran caldera just per sobre dels 2.500 m d'alçada, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud . Al costat sud, els murs interns del cràter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100 m a Guajara. El propi cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.134 m), tots dos al costat nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosió prehistòrica.
El volcà i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'accedeix per una carretera pública que travessa la caldera de nord-est a sud-oest. Un telefèric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 m arribant gairebé al cim (3.555 m). L'accés al cim és restringit, necessitant-se un permís per ascendir els darrers 200 m.
El Teide destaca també per gran nombre d'endemismes botànics. Plantes, com el Cytisus supranubius (Retama del Teide), l' Echium wildpretii (Tajinaste rojo); una espectacular espècie de boraginàcia que pot arribar als 3 m d'alçada, i lErysium -Scoparium, una espècie de planta roquera. Als pendents d'alçada entre 1.000 i 2.000 m s'hi troben boscos de Pinus canariensis (Pi Canari).
Els romans denominaven a l'illa Nivaria, per la neu del volcà. El nom actual de l'illa també guarda relació amb el volcà, atorgat pels Benehaorites (aborígens de l'lla de La Palma). "Tene-" (muntanya) "-ife" (blanca), i la posterior castellanització del nom, va provocar que s'afegís una -r enmig.
En el quadern de bitàcola de Cristòfol Colom apareix una referència al Teide en erupció.
dimecres, 9 de març del 2011
dissabte, 26 de febrer del 2011
Personatge principal del tresor somiat
El jove somiador Sergi té 15 anys, es molt alt, prim, de pell tastada per el sol, ulls verds, amb el cabells marrons.
El seu caràcter es molt agradable, sempre esta feliç, es simpàtic, graciós i somiador. Sempre vol ajudar a la gent, li agrada molt llegir, jugar amb els nins i estudiar.
La seva casa no es molt gran, amb un taronger a l'entrada, abon li agrada jugar amb el seu germà petit imaginat aventures fantàstiques i perilloses.
Normalment va vestit amb un calçons llargs fins als turmells amb unes sabates curtes de color verd i vermell, en el cap du un capell de color blau.
El seu caràcter es molt agradable, sempre esta feliç, es simpàtic, graciós i somiador. Sempre vol ajudar a la gent, li agrada molt llegir, jugar amb els nins i estudiar.
La seva casa no es molt gran, amb un taronger a l'entrada, abon li agrada jugar amb el seu germà petit imaginat aventures fantàstiques i perilloses.
Normalment va vestit amb un calçons llargs fins als turmells amb unes sabates curtes de color verd i vermell, en el cap du un capell de color blau.
divendres, 25 de febrer del 2011
Joc d'escac
Mate Master2
¡Para todos los amantes del ajedrez! Elige el grado de dificultad, piensa bien los movimientos y realiza un jaque mate para pasar al siguiente nivel. También podrás jugar al clásico ajedrez
Joc d'escac
Chess Minefields
Coloca las piezas de ajedrez en un lugar seguro sobre el tablero. Esta es una buena manera para aprender o mejorar tu juego.
dimecres, 23 de febrer del 2011
La historia de un amor imposible
LA HISTORIA DE UN AMOR IMPOSIBLE
Esta historia ocurrió hace muchos años. Todo empezó por un amor imposible.
Un buen día, Ana (la joven hija de un matrimonio rico) salió a dar un paseo. Allí se encontró con un chico pobre, que no tenía ni para comer. La chica se quedo allí ablando un buen rato con el chico, se rieron mucho.
Ana: -Nunca me lo he pasado tan bien. Por cierto cómo te llamas.
Chico: - Me llamo Marcelino. Jo tampoco nunca me lo avía pasado tan bien Ana.
Hasta que el padre de Ana llego y le dijo: - Que haces aquí Ana i quien es este chico. Papa no es nadie te lo aseguro solo me he sentado hablar con este chico, tranquilo. Vale vuelve ahora mismo a casa.
Al día siguiente Ana se fue a comprar con su madre. La madre de Ana quería que Ana se casara con el hijo de una amiga, pero Ana no quería porque ella le gustaba Marcelino i no José el hijo de la amiga de su madre.
-Mama no me gusta José y no pienso casarme con él a un que me obligues.
-Hija me da igual lo que tú quieras a tu padre y a mi nos parece bien.
-Vale mama.
Entonces Ana vio a Marcelino i le dijo a la madre:
-Mama ahora volveré es que tengo que ir a comprar el pan, que no lo hemos comprado.
-Vale hija pero vuelve pronto.
Ana en realidad no iba a comprar el pan, se iba a ver a Marcelino. Se pasaron de las 4 hasta las 5 hablando.
Cada vez Ana y Marcelino estaban más enamorados, pero llego alguien es José me tengo que ir adiós. Ana se fue corriendo para que no la viese José, no se avía acordado que hoy José tenía que ir a su casa.
-Lo siento mama no me acordaba que hoy venia José te prometo que no volverá a pasar.
-Ana vuelves a llegar otro día tarde y te quedas un mes encerrada en tu habitación.
Ana todo el día estaba pensando en Marcelino. José ya empezó a sospechar que avía otro chico, aunque Ana i el no fueran novios. Aunque José pensara que si pobre chico es un poquito corto.
José ese mismo día le pidió la mano de Ana a su madre y la madre dijo que si pero Ana no le quería entonces se fue a su cuarto corriendo i no quería volver a salir en su vida si no se casaba con Marcelino pero los padres no sabían quién era Marcelino. Entonces los padres le dijeron a José que volviera mañana que Ana solo estaba cansada que no sabe lo que dice. Al día siguiente José volvió a casa de Ana pero donde estaba Ana. Parece que Ana estaba otra vez con Marcelino y Marcelino le dijo que le gustaba que no se quería separar de ella, Ana le respondió lo mismo entonces pensaron que se podían fugar juntos, pero entonces el problema era como fugarse por que el padre y la madre querían que Ana se casara con José. I pensaron que se fugarían por la noche, y con el tren hasta Zaragoza. Ellos harían su propia vida juntos, paseando por allí estaba José que los pillo apunto de besarse. José le grito a Ana y Ana se fue corriendo mientras Marcelino le paraba los pies a José. Hubo un problema Marcelino y José, Ana los vio i fue corriendo hacia ellos para que pararan Ana le dijo a José que no le quería que ella quería a Marcelino, entonces José le dijo a Marcelino Ana es solo mía, pero Ana le dijo que no i que le dejara en paz Ana se fue con Marcelino hasta que llego la noche, esa noche que esperaba impaciente. Marcelino le tiro una piedra a su ventana Ana se tiro en cima de Marcelino se fueron a la estación y se fugaron juntos para siempre pero no fue así el padre de Ana les descubrió pero Ana quería irse y a su padre le parecía bien pero tenía que marcharse corriendo antes de que se despertara su madre se fueron y formaron una gran familia fueron felices vivieron años y años. Colorín colorado este cuento a acabado.
Esta historia ocurrió hace muchos años. Todo empezó por un amor imposible.
Un buen día, Ana (la joven hija de un matrimonio rico) salió a dar un paseo. Allí se encontró con un chico pobre, que no tenía ni para comer. La chica se quedo allí ablando un buen rato con el chico, se rieron mucho.
Ana: -Nunca me lo he pasado tan bien. Por cierto cómo te llamas.
Chico: - Me llamo Marcelino. Jo tampoco nunca me lo avía pasado tan bien Ana.
Hasta que el padre de Ana llego y le dijo: - Que haces aquí Ana i quien es este chico. Papa no es nadie te lo aseguro solo me he sentado hablar con este chico, tranquilo. Vale vuelve ahora mismo a casa.
Al día siguiente Ana se fue a comprar con su madre. La madre de Ana quería que Ana se casara con el hijo de una amiga, pero Ana no quería porque ella le gustaba Marcelino i no José el hijo de la amiga de su madre.
-Mama no me gusta José y no pienso casarme con él a un que me obligues.
-Hija me da igual lo que tú quieras a tu padre y a mi nos parece bien.
-Vale mama.
Entonces Ana vio a Marcelino i le dijo a la madre:
-Mama ahora volveré es que tengo que ir a comprar el pan, que no lo hemos comprado.
-Vale hija pero vuelve pronto.
Ana en realidad no iba a comprar el pan, se iba a ver a Marcelino. Se pasaron de las 4 hasta las 5 hablando.
Cada vez Ana y Marcelino estaban más enamorados, pero llego alguien es José me tengo que ir adiós. Ana se fue corriendo para que no la viese José, no se avía acordado que hoy José tenía que ir a su casa.
-Lo siento mama no me acordaba que hoy venia José te prometo que no volverá a pasar.
-Ana vuelves a llegar otro día tarde y te quedas un mes encerrada en tu habitación.
Ana todo el día estaba pensando en Marcelino. José ya empezó a sospechar que avía otro chico, aunque Ana i el no fueran novios. Aunque José pensara que si pobre chico es un poquito corto.
José ese mismo día le pidió la mano de Ana a su madre y la madre dijo que si pero Ana no le quería entonces se fue a su cuarto corriendo i no quería volver a salir en su vida si no se casaba con Marcelino pero los padres no sabían quién era Marcelino. Entonces los padres le dijeron a José que volviera mañana que Ana solo estaba cansada que no sabe lo que dice. Al día siguiente José volvió a casa de Ana pero donde estaba Ana. Parece que Ana estaba otra vez con Marcelino y Marcelino le dijo que le gustaba que no se quería separar de ella, Ana le respondió lo mismo entonces pensaron que se podían fugar juntos, pero entonces el problema era como fugarse por que el padre y la madre querían que Ana se casara con José. I pensaron que se fugarían por la noche, y con el tren hasta Zaragoza. Ellos harían su propia vida juntos, paseando por allí estaba José que los pillo apunto de besarse. José le grito a Ana y Ana se fue corriendo mientras Marcelino le paraba los pies a José. Hubo un problema Marcelino y José, Ana los vio i fue corriendo hacia ellos para que pararan Ana le dijo a José que no le quería que ella quería a Marcelino, entonces José le dijo a Marcelino Ana es solo mía, pero Ana le dijo que no i que le dejara en paz Ana se fue con Marcelino hasta que llego la noche, esa noche que esperaba impaciente. Marcelino le tiro una piedra a su ventana Ana se tiro en cima de Marcelino se fueron a la estación y se fugaron juntos para siempre pero no fue así el padre de Ana les descubrió pero Ana quería irse y a su padre le parecía bien pero tenía que marcharse corriendo antes de que se despertara su madre se fueron y formaron una gran familia fueron felices vivieron años y años. Colorín colorado este cuento a acabado.
diumenge, 20 de febrer del 2011
Escòcia
Escòcia, comparteix una illa amb Anglaterra i el País de Gal•les, la illa de Gran Bretanya. Es troba en el Nord d’Europa en l’oceà Atlàntic. Els seus paisatges són uns dels que més m’han agradat dels que he vist. Per els seus castells, boscos, parcs...
Els castells d’Escòcia estan molt ben cuidats per defora i dedins, altres castells estan en roines per la guerra i per que no els han reconstruït. Quasi sempre els castells estan de vora de la mar i alguns tenen un parc molt cuidat, amb animals, flors de molts colors: taronja, liles, vermelles, blaves...
Les torres dels castells servien per vigilar si els atacaven, altres vegades per posar presoners i també hi ha llegendes que diuen que l’espiri’t de gent que ha mort allà encara esta.
Els homes d’Escòcia abans portaven falda sense calçons per la seva tradició. Hem varen contar durant el viatge una llegenda molt curiosa. Els homes tenien que portar una falda per espantar a els Anglesos. Tenien unes armes molt perilloses que t’adonaven molta de por.
En Escòcia es molt comú la música de gaita. Els escocesos la toquen molt bé, es una música molt agradable. La gaita normalment es vermella o verda amb un poquet de marro i els escocesos van conjunt amb la gaita.
El llac Ness es molt conegut per que allà viu el monstre que es diu Nessi. Devora hi ha un castell. Per anar a aquell castell tens que passar per es llac amb una barqueta alguna gent diu que han vist al monstre Nessi , diuen que no fa por que es molt amable, que es molt gran amb el coll molt llarg i el seu color de pell es verd fort.
En Escòcia el menja típic es el peix, també un menja típic són unes bolletes fetes de sang , recomano no provar aquest menjar.
Us animo a tots a visitar Escòcia. Heu de portar un paraigües.
Els castells d’Escòcia estan molt ben cuidats per defora i dedins, altres castells estan en roines per la guerra i per que no els han reconstruït. Quasi sempre els castells estan de vora de la mar i alguns tenen un parc molt cuidat, amb animals, flors de molts colors: taronja, liles, vermelles, blaves...
Les torres dels castells servien per vigilar si els atacaven, altres vegades per posar presoners i també hi ha llegendes que diuen que l’espiri’t de gent que ha mort allà encara esta.
Els homes d’Escòcia abans portaven falda sense calçons per la seva tradició. Hem varen contar durant el viatge una llegenda molt curiosa. Els homes tenien que portar una falda per espantar a els Anglesos. Tenien unes armes molt perilloses que t’adonaven molta de por.
En Escòcia es molt comú la música de gaita. Els escocesos la toquen molt bé, es una música molt agradable. La gaita normalment es vermella o verda amb un poquet de marro i els escocesos van conjunt amb la gaita.
El llac Ness es molt conegut per que allà viu el monstre que es diu Nessi. Devora hi ha un castell. Per anar a aquell castell tens que passar per es llac amb una barqueta alguna gent diu que han vist al monstre Nessi , diuen que no fa por que es molt amable, que es molt gran amb el coll molt llarg i el seu color de pell es verd fort.
En Escòcia el menja típic es el peix, també un menja típic són unes bolletes fetes de sang , recomano no provar aquest menjar.
Us animo a tots a visitar Escòcia. Heu de portar un paraigües.
diumenge, 13 de febrer del 2011
Conclusió tema 6 E.C
Conclusió
Moltes persones deixen el seu lloc, el seu país voluntàriament però altres ho fan per força, per fugir de gerres, per persecucions polítiques o per desastres naturals.
Són els exiliats, immigrants que a vagades es troben amb actituds xenòfobes per prejudicis de la gent i per que tenen costums diferents dels llocs a on van però també es troben amb gent solidaria que els ajuda.
Per que no hi hagi discriminació es important el diàleg, el conèixer i a prendre a compartir les diferencies de tots.
Moltes persones deixen el seu lloc, el seu país voluntàriament però altres ho fan per força, per fugir de gerres, per persecucions polítiques o per desastres naturals.
Són els exiliats, immigrants que a vagades es troben amb actituds xenòfobes per prejudicis de la gent i per que tenen costums diferents dels llocs a on van però també es troben amb gent solidaria que els ajuda.
Per que no hi hagi discriminació es important el diàleg, el conèixer i a prendre a compartir les diferencies de tots.
Experiència personal
Benvolgut diari
El dia 7 de març del 2009, han nascut els meus moixets són tan guapos.
Estic molt contenta, han nascut 5 moixets la seva mare és diu Salomé i el seu para no sabem qui es. Evist néixer a un moixet son horribles al principi però desprès son preciosos no se com dir estic feliç els meus pares al principi no volien tenir moixets però desprès se'n va anar na Salomé i no sabem que va passar. Les meves germanes estan molt contentes nia un que no es mou molt bé però igualment l'estimam molt ja son uns més de la família.
Un és molt graciós pareix que te uns cascos de color negre aquell el direm Cascote, i els altres encara no sabrem com diures-li. Na Salomé els estima un munt, el meu moix gran el pobret crec que s'anirà de casa és per què no.
Adéu i bona sort a tothom
El día 7 de març del 2009, han nascut els meus moixets són tan guapos.
Estic molt contenta, han nascut 5 moixets la seva mare és diu Salome i el seu para no savem qui es. Evist neixer a un moixet son orribles al principi peró despres son preciosos no se com dir estic feliç els meus pares al principi no volien tenir moixets peró despres se'n va anar na Salome i no sabem que va pasar. Les meves germanes estan molt contentes ni'ha un que no es mou molt bé peró igualment l'estimam mólt ja son uns més de la família.
Un és molt gracios pareix que te uns cascos de color negre aquell el diurem Cascote, i els altres encara no sabrem com diures-li. Na Salome els estima un munt, el meu moix gran el pobret crec que sanira de casa és per qué no.
Adeu i bona sort a tuthom.
Elisa
El dia 7 de març del 2009, han nascut els meus moixets són tan guapos.
Estic molt contenta, han nascut 5 moixets la seva mare és diu Salomé i el seu para no sabem qui es. Evist néixer a un moixet son horribles al principi però desprès son preciosos no se com dir estic feliç els meus pares al principi no volien tenir moixets però desprès se'n va anar na Salomé i no sabem que va passar. Les meves germanes estan molt contentes nia un que no es mou molt bé però igualment l'estimam molt ja son uns més de la família.
Un és molt graciós pareix que te uns cascos de color negre aquell el direm Cascote, i els altres encara no sabrem com diures-li. Na Salomé els estima un munt, el meu moix gran el pobret crec que s'anirà de casa és per què no.
Adéu i bona sort a tothom
El día 7 de març del 2009, han nascut els meus moixets són tan guapos.
Estic molt contenta, han nascut 5 moixets la seva mare és diu Salome i el seu para no savem qui es. Evist neixer a un moixet son orribles al principi peró despres son preciosos no se com dir estic feliç els meus pares al principi no volien tenir moixets peró despres se'n va anar na Salome i no sabem que va pasar. Les meves germanes estan molt contentes ni'ha un que no es mou molt bé peró igualment l'estimam mólt ja son uns més de la família.
Un és molt gracios pareix que te uns cascos de color negre aquell el diurem Cascote, i els altres encara no sabrem com diures-li. Na Salome els estima un munt, el meu moix gran el pobret crec que sanira de casa és per qué no.
Adeu i bona sort a tuthom.
Elisa
dilluns, 31 de gener del 2011
Concusió tema 5 E.C
Conclusió
En aquest tema hem après que hi ha que respectar a la gent, tengui l'edat que tengui. Si algú té un problema hi ha que ajudar-lo , no hi ha que ser egoista perquè si ets egoista un dia que tenguis un problema la gent que t'envolta no t'ajudarà. També aquest tema ens a ensenyat que no hi ha que fer coses mal fetes, com per exemple robar, falsificar notes, no destrossar les coses que no són nostres, no utilitzar les coses que no hens deixen...
En aquest tema hem après que hi ha que respectar a la gent, tengui l'edat que tengui. Si algú té un problema hi ha que ajudar-lo , no hi ha que ser egoista perquè si ets egoista un dia que tenguis un problema la gent que t'envolta no t'ajudarà. També aquest tema ens a ensenyat que no hi ha que fer coses mal fetes, com per exemple robar, falsificar notes, no destrossar les coses que no són nostres, no utilitzar les coses que no hens deixen...
diumenge, 16 de gener del 2011
Educació per a la ciutadania tema 4
Conclusió
Hem vist en aquest tema què en la major part de les cultures i de les èpoques no han tingut els mateixos drets i deures les dones i els homes. Actualment la nostra societat ha canviat i existeixen lleis per que haguí igualtat de sexes en el treball, a l’escola...
És important què quan parlem no feu distincions entre els sexes, les tasques de la casa és compartin entre tots, no tenim què fer cas dels estereotips de la publicitat i altres medis de comunicació per aconseguir la igualtat de sexes.
dimecres, 12 de gener del 2011
Júpiter
Va ser descobert a l'antiguitat i rep el seu nom del pare dels déus de la mitologia romana, aquell al que els grecs anomenaven Zeus i els romans Júpiter.
És el planeta amb el nombre més gran de satèl·lits coneguts, amb un total de 63. Els més importants són els quatre satèl·lits galileians: ló, Europa, Ganimedes i Cal·listo.
dimecres, 5 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)